Editorial
Elogi de la lectura
L’impuls transformador del cooperativisme i l’economia social i solidària avança si els valors que els descriuen esdevenen valors practicats. Cal, de forma imperativa, disposar d’informació i d’habilitats per interrelacionar-la i per convertir-la en coneixement. L’avenç en les actituds i les aptituds ens fan persones cooperativistes més capacitades per entomar els nostres projectes.
És, en aquesta capacitació, on la lectura pot tenir un paper determinant.
La lectura pot ser un mitjà molt eficaç per a l’adquisició de coneixements. Enriqueix la nostra visió de la realitat, intensifica el pensament lògic i creatiu i facilita la capacitat d’expressió. Llegir implica raonar, crear, somniar… i pot convertir-nos en éssers cada cop més tolerants i respectuosos amb les diferències dels altres. Llegir ens ensenya a parlar, ens educa en l’art del diàleg.
Parafrasejant la Irene Vallejo, pel camí del plaer, sobre els abismes de les diferències, la lectura ofereix ponts penjants de paraules. Als mons literaris inventats ens trobem, ens entenem i aprenem a col·laborar. En èpoques convulses el que hi ha escrit actua com a dipòsit fiable de les idees que ens ancoren i ens rescaten. En època accelerada, els llibres emergeixen com aliats per recuperar el plaer de la concentració, la intimitat i la calma. Llegir, doncs, també pot ser un acte de resistència.
La lectura ens pot convertir en pensadores crítiques ben informades, de ment oberta, flexible. Com ens diu Peter A. Facione, justes quan es tracta d’avaluar, prudents en emetre judicis, disposades a reconsiderar i si cal a retractar-se, i ordenades a l’hora d’afrontar situacions complexes.
Els llibres ens recorden, sempre disposats a desplegar-se davant dels ulls, que és a les editorials, als cercles de lectura, a les escoles, a les biblioteques i a les llibreries on podem començar a imaginar el futur desitjat i a enxarxar, cooperant, un ecosistema cultural sostenible arrelat al territori, als pobles i les ciutats que ja s’estan transformant.
—————————————-
En reconeixement a l’Arcadi Oliveres
Que ha estat, és i serà exemple d’estímul crític i font d’esperança
Vam aprendre una cançó
que el dia que la cantàvem
el món perdia la por
i els llums pampalluguejaven
fragment de Jo en tenia una cançó
Enric Casasses
—————————————-
Leave a Reply