La modificació de la Llei: un retrocés per a les cooperatives | rocagales.cat

La modificació de la Llei: un retrocés per a les cooperatives

Avançament d’un nou article de Cristina Grau, advocada i cooperativista (FGC Advocats Sccl) que publiquem a la revista Cooperació Catalana, 409 de maig 2017 (en premsa):

 

LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI: UN RETROCÉS PER A LES COOPERATIVES

Cristina R. Grau López | Advocada i cooperativista

El número 407 de la revista Cooperació Catalana informava de la modificació de la Llei 12/2015, de cooperatives de Catalunya, a iniciativa dels Grups Parlamentaris Junts pel Sí i CUP, per evitar l’ús que d’aquesta figura n’estan fent algunes empreses per eludir les normes de protecció laboral dels seus treballadors, conegudes com a “falses cooperatives”.

La proposta dels grups parlamentaris vulnerava els principis de participació i gestió democràtica i el d’independència de la cooperativa, en pretendre aplicar als socis la regulació laboral pròpia dels treballadors per compte aliena, menystenint el vincle societari que els uneix i la llibertat per prendre decisions sobre com organitzar el seu treball, el que va motivar que el sector cooperatiu, representat per diverses organitzacions i grups cooperatius, entre els quals la Confederació de Cooperatives o la Xarxa d’Economia Solidària, s’oposés a la redacció proposada.

Contrarellotge es va formar una comissió de treball conjunta amb representants de Càrnies en Lluita –que demanava el canvi legal- i la CUP, per trobar una solució que permetés combatre i posar fi a unes pràctiques pernicioses, respectant alhora la naturalesa de les cooperatives i els principis cooperatius que, d’acord amb l’article 1.2 de la Llei s’han d’aplicar al funcionament i a l’organització de les cooperatives i s’han d’incorporar a les fonts del dret cooperatiu català com a principis generals que aporten un criteri interpretatiu de la llei.

No  obstant haver consensuat un text que conjuminava els dos aspectes, el 22 de març es va aprovar al Parlament la Llei 5/2017, de 28 de març, l’article 229 de la qual, segons la redacció donada pel Govern, afegeix diversos apartats a l’article 132 de la Llei de cooperatives (que regula les de treball) que, en general, reprodueixen el text que el cooperativisme va refusar unànimement.

La norma preveu que les cooperatives de treball amb més de 25 socis, que tinguin per activitat principal realitzar subministraments o serveis de tota o part de la pròpia activitat o de l’activitat principal d’una altra empresa o empreses o grups empresarials contractistes, mitjançant subcontractació mercantil d’obres, o si duen a terme una activitat econòmica de mercat per a un client amb dependència d’un 75% o més de la facturació anual de la cooperativa hauran de recollir als seus estatuts o el reglament almenys les condicions de treball, especialment pel que fa a la jornada laboral, les retribucions que han de ser, com a mínim, equivalents a les que reconeguin els convenis col·lectius laborals que siguin aplicables als treballadors per compte aliena del sector o centre de treball de l’empresa principal per a la qual prestin serveis. Quant a la protecció social, ha de ser equivalent al règim general de la seguretat social. Si no compleixen aquest contingut normatiu, les cooperatives podran ser desqualificades.

És un greu error regular les “falses cooperatives” a la Llei, doncs això suposa reconèixer i donar carta de naturalesa, ara, a una pràctica fraudulenta que ara gaudeix d’empara i acollida legal.

Les cooperatives hem defensat que ens trobem davant un frau de llei. I com a tal l’ordenament jurídic no l’ha de regular, sinó proscriure’l. Així s’havia fet a la legislació cooperativa fins a la derogada Llei 18/2002, incloent-lo entre les causes de desqualificació. Per això, la proposta consensuada amb Càrnies en Lluita, afegia una nova causa de desqualificació: l’ús de la cooperativa per a finalitats espúries, incorporant una disposició transitòria per tal que, des de l’entrada en vigor de la modificació proposada, s’establís que a aquestes cooperatives fraudulentes o anòmales se’ls hauria d’aplicar la regulació laboral.

La solució proposada emprava les institucions jurídiques adients per sancionar la pràctica fraudulenta, tant les cooperatives, la desqualificació, com les generals, el frau de llei, regulat a l’article 6.4 del Codi civil: els actes realitzats a l’empra del text d’una norma que persegueixin un resultat prohibit per l’ordenament jurídic es consideren executats en frau de llei i no impedeixen l’aplicació de la norma que s’intenta eludir.

Lluny de recollir la proposta consensuada, que suposava implementar-la amb els pertinents recursos personals, de formació, i econòmics, els apartats afegits intenten descriure el supòsit fraudulent, imposant deures que el facin menys “atractiu”. El resultat, però, impedeix a les cooperatives i als seus socis treballadors regular la prestació del treball, vulnerant els principis de participació i autogestió consubstancials a la cooperativa, en obligar-los a regular conforme a les normes laborals l’activitat del socis, i impedint-los elegir el règim de protecció social, doncs necessàriament s’han d’adscriure al règim general, eliminant les facultats sobiranes de l’assemblea per regular una qüestió tan essencial com la relativa al desenvolupament de l’activitat cooperativitzada que els socis presten a la cooperativa.

A aquesta conclusió arribem per diversos motius. El primer, perquè la regulació, incorporada a la Llei de cooperatives dóna cabuda dins els cooperativisme i “normalitza” un fenomen que hauria d’haver estat eradicat per fraudulent i ho fa inserint la nova norma a l’article 132, titulat precisament “Règim de treball”, precepte que, recollint el principi d’autogestió, declara que els criteris bàsics del règim de la prestació del treball han de ser determinats o bé en els estatuts o bé en un reglament de règim intern aprovat per una majoria qualificada de dos terços dels vots presents. Per tant, dins una norma aplicable amb caràcter general a totes les cooperatives de treball: I a més, norma general que queda buidada de contingut per l’excepció que es regula més endavant, obligant a regular-se segons les normes laborals, el que pot portar als tribunals a estendre la seva aplicació més enllà dels supòsits que s’han pretès regular.

El segon motiu, perquè lluny d’acotar el supòsit patològic, la descripció que del mateix se’n fa als apartats afegits, amb la intenció de preveure tots els possibles usos fraudulents de la cooperativa, ha acabat ampliant notablement l’àmbit d’aplicació de la norma, en la què hi tindran cabuda experiències cooperatives perfectament legítimes. I així, mentre l’esmena es referia a les cooperatives de treball amb més de 25 socis treballadors, si la seva activitat és la subcontractació mercantil d’obres, subministraments o serveis, de tota o part de la pròpia activitat o l’activitat principal d’una altra empresa contractista, la redacció actual ha ampliat els casos de subcontractació mercantil a una altra empresa o empreses o grups empresarials contractistes.

La incorporació en plural del mot empreses ha ampliat tant el ventall que es podran veure afectades aquelles cooperatives de treball que actuïn en una determinada fase d’un procés de producció d’un producte, i això encara que, contractant els seus serveis a una pluralitat d’empreses que intervinguin en les altres fases del procés, i disposant d’una pluralitat de clients (que no les faci gens sospitoses de “dependència de l’empresa principal”), poden complir els requisits previstos –més de 25 socis i contractació mercantil amb altres empreses-, i no serà estrany que els tribunals entenguin que també han de complir la nova regulació.

En aquesta situació es poden trobar cooperatives assistencials, entre les quals els centres especials de treball. Malgrat que l’article 132 exclou de la norma a les cooperatives de prestació de serveis públics, les mutualitats i altres que es determinin per reglament, és evident que bona part de les nostres cooperatives, tant si són de treball, com si, essent d’una classe diferent, compten amb socis de treball, es poden veure afectades per les noves disposicions, sempre que tinguin més de vint-i-cinc socis treballadors.

Hom pot creure que aquesta afirmació és alarmista, però tan sols cal recordar les conseqüències que en l’àmbit fiscal han produït certes modificacions legislatives cooperatives. Uns exemples il·lustratius. Després de les recents regulacions a diverses lleis autonòmiques, entre elles la catalana, de la figura del soci col·laborador, l’associat o l’inversor, la Direcció General de Tributs va emetre la Consulta Vinculant V1339 de 8 de juny de 2009, declarant que les cooperatives de treball que comptin amb socis d’aquesta classe no es poden considerar especialment protegides. La modificació de l’Estatut Fiscal promoguda l’any 2005 per les cooperatives agràries, per permetre’ls-hi distribuir al detall gasoil B a tercers no socis sense limitació, i sense que això en determinés la pèrdua de la condició de cooperativa especialment protegida; la conseqüència en va ser la Decisió de 14 de desembre de 2009 de la Comissió Europea, declarant el règim fiscal de les cooperatives espanyoles incompatible amb la prohibició d’ajuts d’Estat continguda al Tractat Constitutiu de la Unió, resolució confirmada per Interlocutòria del Tribunal Europeu.

Una última consideració. Una qüestió nuclear, que afecta a la naturalesa mateixa de la cooperativa, no hauria mai d’haver estat objecte de l’heterogènia regulació que integren les lleis d’acompanyament, i encara menys ser inexplicablement sostreta a la preceptiva intervenció del Consell Superior de la Cooperació, una de les funcions del qual és informar sobre les normes i les disposicions legals que afecten les cooperatives.

 

LogotipCC2016

 

Deixa un comentari

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat