Moltes prohibicions i pocs drets | rocagales.cat

Moltes prohibicions i pocs drets

[Avançament de l’Editorial de Desembre 2020] Després de mesos acumulats en estat d’alarma, hem assolit una nova fita en el camí de les restriccions de drets fonamentals que lamentablement estem transitant: el toc de queda. Tots dos conceptes, l’estat d’alarma i el toc de queda, ens ressonen a situacions d’absència de democràcia i fins i tot de revolta militar, i estan fonamentats en greus restriccions i limitacions de drets humans, coacció i repressió, que la població difícilment paeix.

La dicotomia llibertat-salut, igual que la dicotomia economia-salut, no pot ser superada únicament amb el sacrifici de drets i la renúncia de llibertats. La lluita contra la pandèmia no es pot dissenyar amb moltes prohibicions i pocs drets, amb obligacions sense drets. Estem contemplant com, per combatre el virus, s’està actuant en aquesta vessant limitadora de drets, però no s’adopten autèntiques mesures socials que equilibrin el sacrifici de drets i llibertats. Per posar un exemple, com que la totpoderosa economia no es pot aturar, el transport públic continua funcionant, a les hores punta atapeït de gent, la majoria classe treballadora que no pot teletreballar ni té vehicle privat. Però, en canvi, no es posen prou recursos per augmentar la freqüència de trens, metros i autobusos i evitar la seva saturació.

Hi ha altres àmbits en els quals no s’estan aplicant tampoc mesures socials que, si més no, equilibrarien el sacrifici de drets. Mesures efectives com l’augment de rastrejadors, el reforç del sistema sanitari públic, la reducció de ràtios a les escoles, la contractació de personal docent o la intervenció de les residències geriàtriques, la protecció del dret de l’habitatge, dels lloguers de les treballadores (i no només dels comerços i l’hostaleria), la suspensió real dels desnonaments, el tancament dels CIE o la suspensió de les deportacions, els controls de PCR; equips de protecció personal i controls de temperatura als centres laborals; les inspeccions de treball per garantir drets. Així mateix, manquen espais i cobertura econòmica per a quarantenes segures, i cal reforçar l’atenció a les víctimes de la violència masclista, agreujada en aquests mesos de pandèmia. Finalment, pel que fa a les residències geriàtriques, el dret a una vellesa digna hauria de garantir l’atenció mèdica a les persones residents i la seguretat de les treballadores, i avançar cap a un model de gestió 100% pública.

La lluita contra la pandèmia ha evidenciat encara més la tensió llibertat-salut-economia que configura l’actual sistema econòmic i que enfronta de manera irresoluble l’economia i la salut, en definitiva, que no vetlla per la cura i la vida de les persones ni del planeta.

Control. Cedida.

Control. Cedida.

Leave a Reply

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat