La sentència de l’1-O | rocagales.cat

La sentència de l’1-O

[Editorial, Cooperació Catalana, 436 de novembre 2019]

La sentència del procés condemna a duríssimes penes de presó els i les polítiques i els líders presos pel procés d’independència de Catalunya i té evidents conseqüències polítiques i socials. Entre elles, el greu impacte produït en el dret a la protesta com a conjunt de drets i llibertats fonamentals que aixopluguen la reivindicació social.
Com afirma el Manifest de l’Economia Social i Solidària, subscrit per unes 300 entitats i persones del nostre sector, la llibertat d’expressió i de manifestació juntament amb la participació política, són drets bàsics en un estat de dret, i el seu ampli exercici és símbol de maduresa i cultura democràtica. Per això és inacceptable que siguin perseguides i condemnades persones que hagin exercit –o permès exercir a altres– aquests drets.
La interpretació que fa la sentència del Tribunal Suprem del delicte de sedició obre la porta a convertir el dret a la protesta en un fenomen criminal. Per fer-ho, el Tribunal realitza una interpretació extensiva del delicte de sedició: no considera necessària la concurrència de la violència, força o intimidació greus. Fins i tot la resistència no violenta pot constituir, segons el Tribunal Suprem, la «força» a la qual fa referència el Codi penal. La incoherència és evident.
Contemplem amb estupor com, amb aquest fonament, es podria arribar a considerar delicte de sedició l’acció reivindicativa dels moviments socials en les seves formes més diverses: les accions contra els desnonaments, les ocupacions d’un CAP, els piquets de les vagues, els bloquejos d’un aeroport… quan es desenvolupin de forma estratègicament coordinada, confrontant a un funcionari o autoritat sense violència.
L’efecte buscat és evident: dissuadir la societat d’exercir els drets i llibertats públiques que obstaculitzen l’acció demolidora i extractiva del poder, en el sentit més ampli d’aquest darrer terme. Davant d’això, la nostra resposta només pot ser la contrària: afirmar i exercir els nostres drets totes les vegades que ens els pretenguin limitar; fer-ho des d’allò col·lectiu i cooperatiu ens donarà la força per suportar els embats d’uns poders
que, aquests sí, tenen la violència de la seva part.

Lectura del Manifest durant la Vaga general del 18 d’octubre. FRG.

Deixa un comentari

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat