Núria Esteve i Rufié ens va deixar a Badalona el passat 8 d’abril.
Nascuda a Badalona el 26 de setembre de1926. Incansable i entusiasta cooperativista, servidora dels més febles i del seu estimat país Catalunya, era la Presidenta d’Honor de la Fundació Roca Galès des del juliol del 2014, fins el seu darrer dia. Va entrar a formar part del patronat de la Fundació Roca Galès l’any 1982 amb els objectius principals de difondre i promocionar els valors i principis cooperatius, i la justícia social i la defensa del medi natural. Es va implicar plenament – en la Direcció primer i el Consell de redacció després- de la revista Cooperació Catalana, especialitzada en cooperativisme català, editada per la Fundació Roca Galès. Va ser Presidenta del Patronat de la Fundació Roca Galès entre els anys 1988 i 2004, i va representar-la de manera incansable i entusiasta dins el moviment cooperatiu català, així com en actes i jornades del moviment cooperatiu espanyol i internacional.
En homenatge, la Fundació Roca Galès ha publicat al seu canal de Vimeo una entrevista inèdita a Núria Esteve que podeu visualitzar seguint aquest enllaç. L’entrevista produïda en vídeo per l’Observatori de Vida Quotidiana forma part del projecte “Història oral: Memòria cooperativa” dins la Col·lecció Ramon Perera i Rué.
Descansa en Pau, Núria!
El rossinyol
(Popular catalana, que formava part del repertori de la Núria)
Rossinyol, que vas a França, rossinyol
Encomana’m a la mare, rossinyol
D’un bell boscatge, rossinyol
D’un vol
Encomana’m a la mare, rossinyol
I a mon pare no pas gaire, rossinyol
D’un bell boscatge, rossinyol
D’un vol
I a mon pare no pas gaire, rossinyol
Perquè a un pastor me n’ha dada, rossinyol
D’un bell boscatge, rossinyol
D’un vol
Perquè a un pastor me n’ha dada, rossinyol.
Que em fa guardar la ramada, rossinyol
D’un bell boscatge, rossinyol
D’un vol
Leave a Reply