Cooperció Catalana, 459 | https://www.rocagales.cat

Cooperció Catalana, 459

Cooperció Catalana, 459

Número 459

Desembre 2021 · Any 42è

Edita Fundació Roca i Galès

Subscriu-me!

Sumari

04/ TORNAVEU

Josep Sancho.

05/ EDITORIAL

Democràcia a l’empresa

06/NOTICIARI

Agnès Giner

09/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

Itinerari Educatiu d’Economia Social i Finances Ètiques: progressa adequadament.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

10/ LES NOSTRES COOPERATIVES

Kunlabi, món rural, creativitat, articulació del territori i cooperativisme.

Pep Valenzuela

13/ L’ENTREVISTA

Álvaro Porro i Guillem Llorens.

Josep Comajoan

17/ ECONOMIA PER LA VIDA

La desurbanització.

Gustavo Duch

20/ SOSTENIBILITAT

L’Agenda 2030, un altre tren que estem a punt de perdre.

Jordi Garcia

22/ PREMIS ECONOMIA SOCIAL 2020

L’ús del .coop a Catalunya.

Maria Martí

25/ RESSENYA

Episodis de la militància antifranquista.

Ricard Pedreira

27/ RETALLS

L’impuls de les comunitats energètiques cooperatives.

Mar Masip

Editorial

Democràcia a l’empresa

En una entrevista recent al diari Ara, Jaume Alsina, president de BonÀrea, preguntat per la conversió, el 1999, de l’antiga Cooperativa Agropecuària Guissona (CAG) en societat anònima es refereix a les limitacions de les cooperatives tot afirmant: «No hi ha cap cooperativa del camp d’èxit que hagi arribat als 50 anys de vida»; «una empresa no és una democràcia», «quan érem cooperativa vam tenir les candidatures d’Unió de Pagesos (UP)… nosaltres vam veure de seguida que en tres o quatre anys aquests d’UP ens fotrien fora».
L’entrevista ha estat abastament contestada en un article, també publicat al diari Ara, per Ramón Armengol president de la Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea: «Actualment a Catalunya hi ha més de 60 cooperatives agràries amb més de 100 anys de vida… per a nosaltres això es un model d’èxit compartit pels socis que en formen part i per una societat que es beneficia de la millora global que aquestes empreses aporten a l’entorn».

I ha fet igualment un elogi de la dimensió participativa consubstancial al model cooperatiu. Aquest no pot ser l’espai per a fer una referència en profunditat a l’oposició de la conversió de la CAG en societat anònima per part de la Confederació de Cooperatives de Catalunya de l’època referida, sobretot, als dubtes sobre com es van tractar els fons de reserva cooperatius en aquest procés.

Des d’una perspectiva cooperativista, cal insistir en el fet que de forma acrítica es tendeix a obviar el fonament ideològic i l’escala de valors que són a la base de l’empresa mercantil convencional. De tal manera que no es precisa de quina empresa es parla, a quina economia es refereixen o a quina cultura organitzativa responen i no es considera, com afirma en David Murillo Bonvehí al seu llibre Empresa i Valors (Col·lecció Empresa i Valors editada, per Esade), que sistema econòmic i l’actuació de l’empresa són dues cares d’una mateixa moneda. Com
afirmà Peter Drucker, no pot haver-hi empreses sanes en societats insanes.

La democratització de l’empresa esdevé una qüestió nuclear per avançar cap a societats sostenibles socialment i ecològicament. En aquest procés, l’empresa no es pot entendre com un simple objecte de propietat privada, sinó com una entitat de naturalesa associativa on la cooperació és essencial per tal d’aspirar a una economia per la vida on la persona i el medi natural estiguin al centre de la seva preocupació i els seus objectius.
El cooperativisme i l’economia social i solidària com a conjunt formem part determinant d’aquest procés de transformació estructural socioeconòmica.

Leave a Reply

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat