Cooperació Catalana, 461 | https://www.rocagales.cat

Cooperació Catalana, 461

Cooperació Catalana, 461

Número 460

Febrer 2022 · Any 42è

Edita Fundació Roca i Galès

Subscriu-me!

Sumari

04/ TORNAVEU

Rafael Vidal.

05/ EDITORIAL

Cooperatives que arrelen i fan comunitat

06/ NOTICIARI

Agnès Giner

09/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

La Llei de l’economia social i solidària de Catalunya comença a concretar-se.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

10/ LES NOSTRES COOPERATIVES

La Titaranya, habitatge cooperatiu com a eix de transformación sociocultural i econòmica comunitària.

Pep Valenzuela

13/ L’ENTREVISTA

Montse Castañé.

Josep Comajoan

16/ ECONOMIA PER LA VIDA

Economia solidària de supervivencia: I. Transició ecosocial o col·lapse.

Jordi Garcia

20/ PREMIS ECONOMIA SOCIAL 2021

La coproducció en les polítiques socials a Barcelona. Una mirada des d’Alencop, Diomcoop i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants.

Júlia Jaumot

24/ RESSENYA

La lluita per un futur humà.

Josep Busquets

27/ RETALLS

Progressant adequadament.

Mar Masip

 

Editorial

Cooperatives que arrelen i fan comunitat

Darrerament, a Cooperació catalana parlem molt sovint d’experiències cooperatives que tenen en la generació de comunitats arrelades al territori un dels seus principals eixos d’actuació. Aquest febrer ens centrem en La Titaranya, un ambiciós projecte per transformar el centre històric de Valls. En l’anterior vam tractar de l’Espai Suscultura! Coop a Palma, de la creació de la Xarxa de pols cooperatius i d’economia social i solidària, i dels espais comunitaris de cures propis de les cooperatives d’habitatge. Així mateix, anant més enrere, ens havíem fixat, per exemple, en l’Espai Kunlabi de Mediona, els supermercats cooperatius o les comunitats energètiques cooperatives.

El fet que a la revista sovintegin les iniciatives amb una important dimensió territorial o comunitària no respon a cap línia editorial establerta. Sorgeix de manera natural del nostre intent per reflectir l’actualitat i el dinamisme del moviment cooperatiu. És a dir, els projectes d’aquest tipus proliferen i, a més, demostren una gran capacitat de transformació social, la qual cosa fa que els detectem i ens sembli important compartir-los. Totes aquelles experiències, i moltes altres, teixeixen llaços amb el territori, independentment que el seu objecte social sigui l’energia verda, l’alimentació, la cultura o l’habitatge. I no ens ha de sorprendre. Històricament, la majoria de cooperatives van néixer per resoldre un problema concret d’una comunitat territorial concreta i, amb el temps, van acabar sent més que això, van esdevenir l’ànima dels pobles i barris d’aquest país, com les cooperatives agràries o les cooperatives obreres de consum.

Ara que comencem a adonar-nos que el mercat global declinarà perquè cada cop hi haurà menys mercaderies i menys combustible per moure-les i que la crisi socioecològica ens porta cap a economies més simples, localitzades i autosuficients, és important que intensifiquem els esforços per arrelar encara més els nostres projectes cooperatius als territoris i fer-los generadors de comunitat. Perquè, tal com diuen aquells versos de La Balanguera, de Joan Alcover: “Sap que la soca més s’enfila, com més endins pot arrelar”.

Leave a Reply

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat