Cooperació Catalana, 455 | https://www.rocagales.cat

Cooperació Catalana, 455

Cooperació Catalana, 455

Número 455

Juliol 2021 · Any 42è

Edita Fundació Roca i Galès

Subscriu-me!

Sumari

04/ TORNAVEU

Txema Onzaiz.

05/ EDITORIAL

La roda sense fi del turisme massiu.

06/ NOTICIARI

Agnès Giner

09/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

Nou curs de formació del professorat sobre economia social i finances ètiques.

Celebració del Dia Internacional de les Cooperatives.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

10/ LES NOSTRES COOPERATIVES

La Comunal, fruit frondós del substrat social i cooperatiu del barri de Sants.

Pep Valenzuela

13/ L’ENTREVISTA

Mariló Fernández.

Sara Blázquez

16/ ECONOMIA PER LA VIDA

L’anticapacitisme a l’economia social i solidària.

Ismael García i Guillem Subirachs

20/ PREMIS ECONOMIA SOCIAL 2020

Cooperatives i presons. Una oportunitat per a les dones privades de llibertat i alliberades.

Elisa Segués

25/ OPINIÓ

Intercanvi d’experteses: retornar a l’origen.

Cooperativa Entramat

26/ RESSENYA

Una anàlisi polièdrica de l’economia social i solidària al nostre país.

Ramon Arnabat

Editorial

La roda sense fi del turisme massiu

Molt omplir-se la boca de la necessitat de “canviar de model productiu”, de “no caure en els mateixos errors”, de “fer front a l’emergència climàtica”, de “construir una economia per la vida” i a la primera de canvi els poders públics acaben fent el de sempre. Baixa la pandèmia i puja altre cop el turisme massiu. Els creuers tornen a Barcelona i els lobbies empresarials pressionen el nou govern d’Aragonès des del minut zero perquè accepti l’ampliació de l’aeroport del Prat. Tant és que destrueixi l’ecosistema protegit de la Ricarda, tant és que resti sòl al Parc Agrari, tant és que l’augment del trànsit aeri provoqui l’increment dels gasos d’efecte hivernacle, tant és que indueixi l’arribada d’encara més turisme. Ara resulta que, si no tenim un hub intercontinental, cauran sobre nostre les set plagues bíbliques. I el nou govern, al cap d’un parell de dies, s’arronsa i cedeix.

Per la seva banda, aquestes setmanes l’Ajuntament de Barcelona negocia amb la propietat –grups immobiliaris i fons d’inversió– el futur de quatre grans hotels de Barcelona, entre ells el Juan Carlos I i el Plaza Barcelona, ja que la concessió expira d’aquí a vint anys i, segons l’acord signat el 1991, aquests hotels passaran a ser propietat municipal. I què proposa el govern de Colau? Doncs que, a canvi de mantenir indefinidament els hotels i quedar-se el sòl, la propietat cedeixi a l’Ajuntament solars d’igual valor.

Si no som ni capaces d’aprofitar l’aturada del turisme durant aquest any de pandèmia per iniciar un procés de reconversió del sector, cosa que inevitablement significa el decreixement turístic, és a dir, reduir de manera dràstica el nombre de visitants, ¿qui es pot creure que hi ha alguna voluntat política de construir un nou model econòmic que faci front a les crisis ecològica i social? Ja sabem que reconvertir el turisme de masses centrat en la hipermobilitat no es fa en quatre dies: calen ajuts per reconvertir l’activitat, s’ha de formar en altres ocupacions les persones que hi treballaven, s’ha de reduir progressivament l’oferta turística; però bé cal començar i donar senyals clars a la ciutadania i als inversors de quin és l’objectiu. Un senyal per part de la Generalitat seria oposar-se a l’ampliació del Prat; un senyal per part de l’Ajuntament de Barcelona seria anunciar que, quan acabi la concessió, municipalitzarà els hotels i els convertirà, per exemple, en habitatges d’emergència social.

Però els governs només emprendran aquest nou camí si hi ha una pressió ciutadana més forta que la dels elits empresarials per mantenir els seus negocis de sempre. El hàmster mai surt sol de la roda.

Leave a Reply

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat