Cooperació Catalana, 443 | rocagales.cat

Cooperació Catalana, 443

Cooperació Catalana, 443

Número 443

Juny 2020 · Any 40è

Edita Fundació Roca i Galès

Subscriu-me!

Sumari

04/ TORNAVEU

Oriol Jornet

05/ EDITORIAL

La normalitat és el problema.

06/ NOTICIARI

Agnès Giner

09/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

Manifest Diada Internacional de les Cooperatives 2020.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

10/ LES NOSTRES COOPERATIVES

Economia per la Vida, accions d’urgència, propostes de futur per a un nou model.

Pep Valenzuela

13/ L’ENTREVISTA

Annaïs Sastre.

Sara Blázquez

16/ ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

Ateneus cooperatius, l’economia social en el territori.

Josep Comajoan

19/ JUSTÍCIA SOCIAL

Solidaritat local i global contra la covid-19.

Equip de La Coordi

22/ CULTURA COOPERATIVA

Coop de Circ, la cooperativa de les arts circenses.

Ricard Pedreira

25/ RESSENYA

Una cooperació agrària, centenària, sentida i viscuda.

Antoni Gavaldà

27/ RETALLS

Vells i nous discursos.

Mar Masip

Editorial

La normalitat és el problema

Un innocent oxímoron en aparença, el concepte de «nova normalitat», s’ha convertit en el mantra mundial que intenta caracteritzar el període de desconfinament en què estem entrant i al qual la vacuna de la covid-19 hauria de posar fi, teòricament. Normalitat definida com allò freqüent o que està d’acord amb la norma establerta. La novetat l’aportaria la limitació del contacte humà —distància social, teletreball, cita prèvia…— i possiblement també l’increment dels dispositius de control sobre les poblacions, argüint la imperiosa necessitat de garantir-nos la salut, com si algú ens la pogués assegurar i la mort ja no existís. Perquè potser la nova normalitat, a part d’un oxímoron, operi també com un eufemisme per acostumar-nos a viure en una mena d’estat d’excepció permanent, sigui a través de la forma jurídica d’estat d’alarma o a través d’altres formes menys explícites.

D’altra banda, aquesta «nova» normalitat és també molt «vella». En el vessant polític, perquè fa molts anys que sota una fina capa democràtica els estats ens governen de manera autoritària. En el vessant socioeconòmic, perquè la nova normalitat no sembla voler superar l’economia dominant, enemiga de la societat i de la vida; una economia que ens porta al suïcidi ecocida, com ens explica Jorge Riechmann.

Així doncs, la nova normalitat no pot ser ni un retorn a la normalitat de sempre ni un succedani que encara l’agreuja en forma de més control, més misèria i més insostenibilitat.

No ha de comportar normalitzar cap nova retallada de drets i llibertats, com va passar arran dels atemptats de l’11-S de Nova York i l’11-M de Madrid, ni tampoc mantenir una economia que, en paraules de Yayo Herrero, està en guerra amb la vida, una economia que genera com a principal producte sofriment.

Esperonem, doncs, que les empreses cooperatives i el conjunt de l’economia social i solidària, els altres moviments socials emancipadors, les entitats ciutadanes, els sindicats i partits, les administracions públiques, estiguin vigilants per impedir qualsevol deriva autoritària i a sumar-se al Pacte de País per una Economia per la Vida, un pacte per construir entre totes un nou paradigma basat en una economia plural transformadora, que ens proveeixi d’allò que realment necessitem per a la vida, que generi bé comú i no beneficis per a uns quants, que posi en valor el treball reproductiu i de les cures, que erradiqui la pobresa i la desigualtat, i que vetlli pel planeta i per la seva salut, una salut que en definitiva és també la nostra.

Deixa un comentari

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat