Cooperació Catalana, 440 | rocagales.cat

Cooperació Catalana, 440

Cooperació Catalana, 440

Número 440

Març 2020 · Any 40è.

Edita Fundació Roca i Galès

Subscriu-me!

Sumari

04/ TORNAVEU

Annaïs Sastre

05/ EDITORIAL

8 de març: «Capitalisme i patriarcat és un binomi criminal»

06/ NOTICIARI

Agnès Giner

09/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

La creació de cooperatives al 2019

Confederació de Cooperatives de Catalunya

10/ LES NOSTRES COOPERATIVES

Tata Inti, cooperar jugant

Pep Valenzuela

13/ L’ENTREVISTA

Itziar Gonzàlez: “El poder està sobrevalorat”

Josep Comajoan

16/ SOSTENIBILITAT

Crònica: Viatge amb tren lent a una COP25 que va descarrilar

Kike Molina

19/ ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

Comerç just: dignitat i feminisme

Carla Liébana

22/ JUSTÍCIA SOCIAL

Justícia econòmica, pilar de la justícia global

Anna Palou.

25/ RESSENYA

Les nostres regles, els nostres cossos

Aida Iglesias,

27/ RETALLS

Vindicacions d’ahir, reivindicacions d’avui

Mar Masip

 

Editorial

8 de març: «Capitalisme i patriarcat és un binomi criminal»

Aquesta afirmació realitzava l’ecofeminista Yayo Herrero en una xerrada la passada tar­dor a Barcelona. L’expressió és dura, la imatge és aspra, però el cert és que ha arribat el 8 de març de 2020 i continuem habitant una societat que necessita aquesta combinació criminal per perpetuar-se. Ho sabem i per això lluitem fa més d’un segle contra tots dos sistemes, que són un mateix.

En qualsevol sector o àmbit de la vida en que existeix precarietat (laboral, habitatge, violència, migració, edat, discapacitat, dependència, pensions, etc.) hi ha una part de la població afectada que es troba en pitjors condicions: les dones. Són les precàries entre els precaris.

Davant d’aquesta realitat innegable, observem astorades que l’extrema dreta, en la seva ofensiva ultraliberal i patriarcal, ha situat les dones com un dels seus objectius prioritaris. Disfressa aquesta ofensiva de crítica als moviments feministes, quan en realitat la seva fi­nalitat no és – només – atacar aquests moviments, si no defensar els privilegis de l’home blanc heterosexual del primer món; en definitiva, mantenir el patriarcat, on uns quants viuen molt bé, amb els seus privilegis intactes. Estem veient com s’intenta generar fòbia social als propis termes «feminisme» i «feminista» , com es pretén dotar-los d’un signifi­cat agressiu i fins i tot violent; i és que alguns només entenen les seves pròpies lògiques.

Mentrestant, passen els anys, s’aproven lleis (les d’igualtat, o les de protecció contra la violència de gènere o eradicació de la violència masclista) però les xifres de dones assas­sinades, violades, discriminades, no milloren. I no són dades, són persones. «Ens estan matant» no és un eslògan dramàtic i hiperbòlic; és un fet objectiu. La bretxa salarial no és una concepte abstracte: un recent estudi d’UGT la fixa en un 21,99%, magnitud que representa que les dones han deixat de guanyar l’equivalent al 4% del PIB anual de l’Estat.

Vist això, podem ratificar sense por a no ser rigoroses que capitalisme i patriarcat és un binomi criminal. La bona notícia és que el mon de l’economia social i solidària té a punt el substitut: el binomi economia solidària i economia feminista, perquè és un binomi humà, respectuós, digne i just, que situa la vida al centre.

Deixa un comentari

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat