Cooperació Catalana, 438 | rocagales.cat

Cooperació Catalana, 438

Cooperació Catalana, 438

Número 438

Gener 2020 · Any 40è.

Edita Fundació Roca i Galès

Subscriu-me!

Sumari

04/ TORNAVEU

Anna Maria Capdevila

05/ EDITORIAL

La sostenibilitat mediambiental i l’economia social

06/ NOTICIARI

Agnès Giner

09/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

Reconeixements CoopCat 2019

Confederació de Cooperatives de Catalunya.

10/ LES NOSTRES COOPERATIVES

Plataforma digital Vanwoow

Pep Valenzuela.

13/ L’ENTREVISTA

Oriol Amat: “En un país que valgui la pena el cooperativisme ha de tenir més pes”

Josep Comajoan

16/ HISTÒRIA COOPERATIVA

El fantasma de Rochdale al país dels botiguers.

Josep Edo

20/ COOPERATIVISME

Resposta global del cooperativisme.

Ariadna Alonso i Joan Segarra.

23/ RESSENYA

Alternatives per a l’emergència climàtica.

Mar Masip.

24/ OPINIÓ

Cooperativisme i el poder transformador de l’educació.

Daniel Jover.

26/ SALUT

7 motius per fer hipopressius després d’un part.

Leonor Palmero

27/ RETALLS

Entre camarades i paràsits.

Mar Masip

 

Editorial

La sostenibilitat mediambiental i l’economia social

El darrer consell de redacció d’aquesta revista, celebrat el mes de desembre de 2019, va acordar dedicar un espai habitual a la sostenibilitat mediambiental. Tot i coincidir amb la Cimera pel Clima COP25, que se celebrava a Madrid, la decisió respon a una voluntat que rau en les empreses cooperatives i l’economia social.

Totes coneixem que dels diferents factors que conformen una empresa, per a nosaltres el factor primordial no és el benefici econòmic, sinó el factor humà, les persones som el fonament dels projectes de l’economia social.

Per això quan les organitzacions mundials declaren que el món està en situació d’emergència climàtica, és molt normal que ens preocupem i actuem en el possible per resoldre el problema. Vaja, com quan hi ha crisi econòmica i molt d’atur, i fem empreses de treball associat!

D’ací la iniciativa ara per omplir-la de contingut, a través dels exemples que podem explicar d’èxit que ja funcionen en aquest camp, com fer-nos preguntes que entre totes puguem respondre’ns.

Per exemple, és d’hora de dir si la Cimera ha estat un èxit o un fracàs, si més no, ho podem valorar amb més distància, el que sí que podem afirmar és que encara hi ha països i dirigents que no creuen que l’acció humana està canviant el clima i provocant aquesta emergència. Això és un gran problema.

Que Trump no ho cregui, que Polònia dins la Unió Europea no vulgui assumir compromisos, que Brasil s’oposi, com la Xina, a prendre accions correctives, ens explica que el camí és llarg i difícil. Haurem de demanar als nostres polítics que actuïn amb determinació davant d’aquests dirigents i països, perquè som en emergència, oi?

Cal, doncs, fer el que hi ha al nostre abast, en allò quotidià, però com a persones que formem part de l’economia social, també tenim interessos globals, i en conseqüència hem d’actuar en aquesta clau, i ara la preocupació és el món.

Deixa un comentari

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat