Cooperació Catalana, 436 | rocagales.cat

Cooperació Catalana, 436

Cooperació Catalana, 436

Número 436

Novembre 2019 . Any 40è

Edita Fundació Roca i Galès

Subscriu-me!

Sumari

04/TORNAVEU

Iolanda Fresnillo

05/ EDITORIAL

La sentència de l’1-O

06/ NOTICIARI.

Agnès Giner

09/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

El moviment cooperatiu condemna la sentència als presos polítics catalans

Confederació de Cooperatives de Catalunya

10/ LES NOSTRES COOPERATIVES

Boscos, natura i persones, un ecosistema equilibrat i respectuós

Pep Valenzuela.

13/ L’ENTREVISTA

Faye Aziz

Pep Valenzuela.

16/ HISTÒRIA COOPERATIVA

175 anys dels pioners de Rochdale i 200 de cooperativisme

Josep Edo

19/ ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

L’estat del mercat social català

Guillem Subirachs.

21/ INTERCOOPERACIÓ

El programa d’apadrinament, una oportunitat d’aprenentatge mutu entre cooperatives

Olga Ruiz.

25/ RESSENYA

La geografia del capitalisme

Marc Dalmau.

26/ SALUT

Portes una alimentació vegetariana i estàs buscant l’embaràs?

Carla Martínez.

27/ RETALLS

Mar Masip

 

Editorial

La sentència del procés condemna a duríssimes penes de presó els i les polítiques i els líders presos pel procés d’independència de Catalunya i té evidents conseqüències polítiques i socials. Entre elles, el greu impacte produït en el dret a la protesta com a conjunt de drets i llibertats fonamentals que aixopluguen la reivindicació social.
Com afirma el Manifest de l’Economia Social i Solidària, subscrit per unes 300 entitats i persones del nostre sector, la llibertat d’expressió i de manifestació juntament amb la participació política, són drets bàsics en un estat de dret, i el seu ampli exercici és símbol de maduresa i cultura democràtica. Per això és inacceptable que siguin perseguides i condemnades persones que hagin exercit –o permès exercir a altres– aquests drets.
La interpretació que fa la sentència del Tribunal Suprem del delicte de sedició obre la porta a convertir el dret a la protesta en un fenomen criminal. Per fer-ho, el Tribunal realitza una interpretació extensiva del delicte de sedició: no considera necessària la concurrència de la violència, força o intimidació greus. Fins i tot la resistència no violenta pot constituir, segons el Tribunal Suprem, la «força» a la qual fa referència el Codi penal. La incoherència és evident.
Contemplem amb estupor com, amb aquest fonament, es podria arribar a considerar delicte de sedició l’acció reivindicativa dels moviments socials en les seves formes més diverses: les accions contra els desnonaments, les ocupacions d’un CAP, els piquets de les vagues, els bloquejos d’un aeroport… quan es desenvolupin de forma estratègicament coordinada, confrontant a un funcionari o autoritat sense violència.
L’efecte buscat és evident: dissuadir la societat d’exercir els drets i llibertats públiques que obstaculitzen l’acció demolidora i extractiva del poder, en el sentit més ampli d’aquest darrer terme. Davant d’això, la nostra resposta només pot ser la contrària: afirmar i exercir els nostres drets totes les vegades que ens els pretenguin limitar; fer-ho des d’allò col·lectiu i cooperatiu ens donarà la força per suportar els embats d’uns poders que, aquests sí, tenen la violència de la seva part.

Deixa un comentari

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat