Editorial
El Congrés de Sants i el cooperativisme, avui
Enguany és el centenari del Congrés de Sants, celebrat a l’Ateneu Racionalista del carrer Vallespir, Barcelona, l’estiu de 1918. Primer congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, la CNT catalana, el seu impacte irradià al conjunt de la societat. Dinamitzat per Salvador Seguí i Camil Piñón, i divulgat per Roser Dolcet, Libertad Ródenas o Lola Ferrer, catapultà l’anarcosindicalisme al nostre país: 164 delegats hi representaren 73.860 associats de societats obreres d’arreu de Catalunya. Mig any després, la CNT catalana arribava a 345.000 afiliats: el proletariat català s’agrupava en el sindicalisme revolucionari com eina de defensa i emancipació.
Com recollí Manel Lladonosa a El Congrés de Sants (reeditat a Descontrol, 2018), l’aportació més important del Congrés fou l’aprovació d’una nova forma d’articulació obrera, els Sindicat Únics de Ram o d’Indústria, que havien de substituir les Societats Obreres d’ofici del segle XIX. Amb la nova organització –de l’ofici a la classe– el proletariat català afrontà el nou capitalisme industrial, el taylorisme-fordisme que transformava el model productiu i la composició de la força de treball.
El nou sindicalisme arrencà drets laborals i socials per a les classes populars, com les 8 hores a la Vaga de La Canadenca de 1919. També fou respost per la nova Federació Patronal, i la posterior repressió contra els obrers amb l’assassinat del líder de la CNT –Salvador Seguí– i l’espiral de violència –el pistolerisme– expliquen la Dictadura de Primo de Rivera i la Guerra de 1936.
Aprenentatges del Congrés de Sants, des del cooperativisme del segle XXI? Joan Ventosa i Roig escrivia a la dècada de 1930 que cooperativisme i sindicalisme són branques d’un mateix tronc. I ja aleshores cooperativistes com Joan Rovira i Marqués –present al Congrés– cercaren traspassar la filosofia del Sindicats Únics al món cooperatiu. Si la producció es massificava, també ho feia la distribució, per tant les petites cooperatives de consum noucentistes eren atropellades pel nou capitalisme comercial. Agrupar les cooperatives, per barris o municipis, permetria una capacitat econòmica més gran, mutualista i de transformació social. La cooperativa única, les unions de cooperadors, poblaren els municipis catalans.
Avui es debat sobre l’escalabilitat del consum agroecològic i afloren propostes d’ecosistemes cooperatius locals, pols cooperatius, estructures de segon grau, intercooperació i consorcis. Sense perdre en autonomia i participació, el cooperativisme català pensa a guanyar en dimensió i créixer en xarxa, per plantar cara al capitalisme global i seguir sent eina de resolució de necessitats i aspiracions de les classes populars.
Deixa un comentari