Editorial
Fem país.coop
Moltes de les persones que agafareu la revista Cooperació Catalana en aquest número de setembre us sorprendreu per que es un número monogràfic i, especialment, un número monogràfic sobre les aportacions del cooperativisme a un país que s’està intentant gestar en el qual considerem imprescindible una economia més social al servei de les persones.
Una publicació com Cooperació Catalana no acostuma a oscil·lar gaire en els seus temes, però ens ha semblat que l’ocasió pagava la pena i que no podíem deixar passar l’ocasió sense dedicar-hi un número especial de reflexió.
Siguin quines siguin les persones guanyadores a les eleccions del 27S i siguin quines siguin les xifres de les persones que surtin a la Meridiana o al carrer el dia 11 de setembre, aquests mesos seran excepcional en molts aspectes i nosaltres, des de la Fundació Roca i Galès, hem volgut sumar-nos a aquest estat d’expectativa, albirant un futur millor.
La Fundació té per objectius la promoció i difusió del cooperativisme a Catalunya i dels seus principis i valors i el coneixement i defensa del medi ambient i del benestar social. I és dins aquests paràmetres que pren sentit fer un monogràfic sobre els possibles i variats esdeveniments de futur. És ben cert que ens equivocaríem si ens postuléssim a favor o en contra de qualsevol de les opcions avui en joc. La nostra tasca, des de l’exercici del saber pràctic i des de la teoria, és crear consciència crítica per aconseguir un treball plural en què la cooperació sigui un eix ben visible.
La defensa del cooperativisme duu implícita la lluita per construir un món millor i una Catalunya millor. Nosaltres, com a cooperativistes, volem treballar amb els persones, volem transformar les regles del joc dels mercats capitalistes creant cooperatives per organitzar-nos econòmicament, culturalment, socialment, per en el fons ser més lliures.
Potser no és tan veritat que hi hagi una nova política, i el que sí que captem és una nova classe formada per dones i homes que saben que els temps estan canviant, perquè són elles mateixes les que canvien, amb la seva vida quotidiana activa, amb la seva lluita, potser petita, però imprescindible i sobretot eficaç. Amb elles estem.
Leave a Reply