Benvingut, Mr. Next Generation? | https://www.rocagales.cat

Benvingut, Mr. Next Generation?

[Avançament de l'Editorial de Febrer 2021]

Next Generation EU (NGEU) és el programa de reconstrucció econòmica post-COVID aprovat per la Unió Europea, dotat amb uns fons de 750.000 milions d’euros a repartir en set anys entre els estats membres. Aquesta formidable mobilització de recursos es ven com la gran oportunitat per avançar cap a la transició ecològica i digital de les societats europees, com una sortida verda a la crisi. Sigui veritat o no, és segur que marcarà el futur dels estats europeus en els propers anys, uns anys, d’altra banda, decisius per evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic. En el marc d’aquest programa, el govern espanyol haurà d’aprovar el seu propi pla per gastar aquests diners, un pla que ja ha anomenat Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Estarà format per aquells projectes presentats per les empreses i aprovats primer pel govern espanyol i després per la Comissió Europea.

Si finalment la Comissió accepta el pla de l’Estat espanyol, li transferirà aquest any 27.000 milions d’euros dels 140.000 milions totals que rebrà fins al 2026, unes entregues successives que estaran condicionades a la supervisió comunitària i a l’aplicació pel govern de les mesures que la Comissió li demani, com ara retallar les pensions o modificar el mercat laboral. Una mica més de la meitat d’aquella suma seran ajuts directes i la resta, préstecs.

El programa NGEU planteja un munt de dubtes. Servirà per augmentar el benestar de la ciutadania i la sostenibilitat ecològica, o bé perquè les grans empreses de sempre facin nous negocis amb diner públic? Quant hi ha de maquillatge verd i quant de canvis reals cap a la sostenibilitat? A costa de què i de qui s’eixugarà d’aquí a uns anys l’endeutament públic que aquesta gran injecció de diners suposa? Quants llocs de treball es perdran amb la digitalització i quants més es convertiran en precaris? On queda el suport a les activitats i els sectors que, en aquest temps de pandèmia, s’han evidenciat com a essencials per a la vida? I, probablement, el principal dubte de tots: com es pot pretendre reduir el consum de materials, energia, residus i emissions, i alhora seguir augmentant la producció de béns i serveis, tal com persegueix aquest programa? Perquè, en un planeta finit, el creixement verd de què parla el NGEU és un oxímoron, un impossible. I quina ha de ser la posició del cooperativisme i l’economia social i solidària? De fet, algunes cooperatives ja han presentat propostes i, certament, hi ha tot un seguit d’activitats pròpies de moltes cooperatives que, a priori, serien perfectament finançables pel NGEU: energia renovable, ecoeficiència energètica, vehicles elèctrics compartits, foment de la bicicleta, lluita contra la despoblació rural, producció agroecològica, reciclatge de residus, cultura…

D’altra banda, presentar projectes consistents vol un gran esforç (els projectes han de ser molt detallats) i cooperar amb altres cooperatives i/o ajuntaments (els projectes requereixen un volum de despesa i inversió difícilment assolible per a la gran majoria de cooperatives, soles). Per tant, serà l’ocasió també per demostrar la voluntat i la capacitat per intercooperar. A més, per acabar de fer-ho difícil, els projectes s’han d’enllestir en un temps rècord: cada govern ha d’entregar a la Comissió el seu pla a finals d’abril. No ens sembla incompatible aprofitar el que es pugui dels fons per finançar projectes socialment útils mentre no impedeixi denunciar els seus nombrosos punts foscos. Però cada cooperativa ha de valorar si li compensa l’esforç de provar-ho. Tant el govern espanyol com la Comissió Europea prioritzaran els grans projectes liderats per grans empreses de capital; ara bé, possiblement també triïn alguns projectes cooperatius. Ni que sigui per raons estètiques.

SomEnergia CC-BY-NC-SA 2.0

SomEnergia CC-BY-NC-SA 2.0

Leave a Reply

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat