8 de març: s’ha avançat, però no prou | https://www.rocagales.cat

8 de març: s’ha avançat, però no prou

[Avançament de l'editorial de la revista Cooperació Catalana, 462, de març 2022]

Dediquem aquest número de Cooperació Catalana al 8 de març, data vinculada originàriament a la memòria històrica de les dones treballadores i esdevinguda símbol de les reivindicacions feministes molt més enllà de les laborals. I malgrat el més d’un segle transcorregut des d’aquell 1909, aquest 2022 estem encara molt lluny d’on voldríem estar.

S’ha avançat, però no prou. I lamentablement hi ha qui està decidit que anem endarrere: actualment les passes endavant dels feminismes són obertament confrontades pels defensors dels privilegis del patriarcat. La ultradreta ha marcat com a enemic el feminisme i com a objectiu, la supressió dels plens drets de les dones. Fa poques setmanes el representant del partit ultradretà Vox a Castella i Lleó exigia la derogació de la llei contra la violència de gènere com a trofeu pel seu resultat electoral.

Per tant, ara no solament cal continuar avançant -el que s’ha aconseguit és necessari, però no suficient-; ara cal, a més a més, protegir el que s’ha assolit.

No volem perdre de vista l’origen del 8 de març com a celebració de la condició de treballadora de la dona, una condició no reconeguda públicament fins fa ben poc i que arrossega conceptes com la «incorporació de la dona al mercat laboral»; i això malgrat l’evidència que les dones sempre hi han estat incorporades -tant a les societats agrícoles, on sempre han treballat al camp, com a les societats industrials, amb la seva feina a fàbriques i tallers.

Per no parlar de les altres feines essencials que també han fet i fan les dones, el treball de cures, no visibilitzat ni documentat, que no encaixa dins el concepte capitalistade «treball» i la seva comptabilització i monetització de tot i de tothom. En definitiva, no valorat en el sentit més ampli del terme.

En el nostre mercat, el mercat social, hi ha marge de millora, segons recull l’Informe de l’estat del mercat social 2021 de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). I això malgrat que l’informe conclou que la incorporació de la perspectiva feminista és un dels criteris amb menys acompliment dels recollits a Pam a Pam. Per exemple, només un 36 % de les entitats que fan el balanç social tenen formalitzat un protocol per a la prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual per raó de sexe, d’identitat de gènere o de preferència sexual.

En una data com aquesta, és segurament una bona idea acudir a l’obra col·lectiva Economia Solidària i Feminista, Pràctiques i pensament col·lectiu per fer saltar les costures, editada el 2021 per la comissió d’Economies Feministes de la XES i la de Formació i Publicacions, que pretén «fer virar el rumb de l’Economia Social i Solidària per evitar les inèrcies productivistes i desmuntar estretors conceptuals que en limiten el potencial emancipatori», en paraules de les seves autores. També rellevant la contribució del Nexe, 47, Economies feministes, editada a finals de 2021 per la Fundació Roca Galès i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Com destaca el seu editorial, «la mirada feminista pot ser la brúixola que orienti les passes del cooperativisme en la construcció d’alternatives a un sistema en guerra amb la vida».

Nosaltres procurarem treballar-hi cada dia de l’any, ens queda força feina per fer encara.

Leave a Reply

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat