Cooperació Catalana, 406 | rocagales.cat

Cooperació Catalana, 406

Cooperació Catalana, 406

Número 406

Febrer 2017 - 36à Any

Edita Fundació Roca i Galès

Subscriu-me!

Sumari

04 /TORNAVEU

Isabel Vidal i Martínez, professora de la Universitat de Barcelona

 

05 / EDITORIAL

Les seccions de crèdit i l’opinió pública

 

06 / NOTICIARI

Agnès Giner.

 

09 / COOPERATIVES DE CATALUNYA

La creació de cooperatives al 2016.

Confederació de Cooperatives de Catalunya.

 

10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Fem Escala, fent comunitat de veïns, fent societat democràtica.

Pep Valenzuela.

 

13 / L’ENTREVISTA

Fanélie Carrey-Conte: «La iniciativa ha de venir sempre dels actors, l’administració no pot substituir-los.»

Pep Valenzuela.

 

16 / ECONOMIA COOPERATIVA

Les seccions de crèdit de les cooperatives agràries.

Fermí Vives i Rafael Ricolfe.

 

18 / CULTURA COOPERATIVA

«La sala del Zumzeig té la característica d’un estudi de so.»

Ricard Pedreira.

 

20 / MEMÒRIA COOPERATIVA

Hilari Salvadó. L’alcalde republicà i cooperativista.

Pau Vinyes.

 

23 / SALUT COOPERATIVA

Acupuntura comunitària.

Anna Delatte.

 

24 / RESSENYA

Educació i canvi ecosocial.

Josep Busquets.

 

27 / BIBLIOTECA

Donació de llibres.

Retalls.

Elisenda Dunyó.

 

Editorial

Les seccions de crèdit i l’opinió pública

D’un temps ençà, algunes cooperatives amb secció de crèdit han fet una mala gestió dels dipòsits, com ara col·locar-los en inversions no rendibles i en préstecs a mitjà i llarg termini, i en altres operacions d’alt risc que contradiuen els valors i la missió tant de les seccions de crèdit com del cooperativisme. Aquest fet ha provocat una manca de liquiditat que ha afectat socis i impositors a l’hora de poder fer ús dels seus estalvis i, en conseqüència, ha dut a una fallida de l’entitat en qüestió. En aquesta sacsejada també s’hauria de revisar l’actuació de l’Administració en l’orientació i l’aplicació de la normativa a les seccions de crèdit. És cert, però, que les causes de la mala gestió i de l’especulació en alguns casos són diverses i la responsabilitat és dels socis i les sòcies de les mateixes cooperatives, de les entitats representatives del sector i del Govern català, que no s’ha posicionat ni ha actuat fins que han esclatat els escàndols.

Les seccions de crèdit, com que no són entitats financeres, no tenen llicència bancària i, per tant, els seus dipòsits no tenen la garantia que sí que tenen els actius dipositats als bancs. Això sempre ha estat així i els socis de les cooperatives ho haurien de saber. Des del punt de vista del sector i tenint en compte la mala gestió, l’alarma social i el descrèdit que tot això suposa cap al món del cooperativisme, cal arbitrar mesures efectives: informar i, sobretot, arribar a fórmules conjuntes entre el sector agrari i l’Administració agrària catalana per trobar solucions en benefici dels pagesos i els ramaders.

Cal actuar aviat per defensar el cooperativisme de les males pràctiques. Hem de tenir present quina és la missió de les seccions de crèdit, quin n’és l’origen i per què han de servir. Les seccions de crèdit van néixer amb l’objectiu de dotar el món rural i el cooperativisme agrari d’una eina d’estalvi i de crèdit per consolidar-lo al territori i per cobrir les necessitats del sector. Cal defensar l’ús coherent i cooperatiu de les seccions crèdit, amb garanties i amb avals, decidint de manera participativa, raonada i consensuada, i no de manera unilateral. com s’ha fet en alguns casos.

El nostre objectiu és sostenir la figura de les seccions crèdit contra els embats d’alguna premsa i recordar que la seva missió és la defensa del cooperativisme.

Deixa un comentari

Fundació Roca Galès

fundacio@rocagales.cat